Zona de treball

Avui us vinc a ensenyar el lloc on treballo i des d'on us escric aquestes històries...

Feia anys que aquesta taula no estava tan aclarida i endreçada

i perquè ara?, us preguntareu, doncs per què fa pocs dies que em vaig arreglar l'escriptori! (ma mare esta contenta que no vegis) Aquesta taula és aquella de tota la vida que et posen els papes quan fas la comunió i que, amb el pas del temps, s'havia convertit en un cau on anava a caure mort tot allò que no tenia un lloc específic a la casa...


Així que vaig recollir les coses, vaig desà allò que volia conservar, vaig llençar la resta (de merda), vaig treure la pols i vaig reorganitzar tot el merder que tenia escampat sense cap criteri per les parets fins a aconseguir un racó més o menys resulton, no?

El mur de les lamentacions

També us ho ensenyo per a que veieu que no totes les zones de treball són blanques, ultralluminoses amb grans finestrals que donen a boscos frondosos (el meu dona a un pati de llums i bé, eh?), decorades amb elements de disseny minimalistes... que la majoria fem feina en un racó on no hi voldrien entrar ni les rates i que tindre un súper estudi de la hòstia costa pasta i que no tot és cuqui en el món del fet a mà! (mort al cuquisme!! tinc un dia una mica guerrillero...) Que no cal viure en un núvol de sucre rosa tot el sant dia i que m'agrada conservar el pòster de quan La Penya va guanyar la copa d'Europa de bàsquet, la postal de la reina d'Anglaterra que em va enviar una colega sonada, les polseretes dels festivals i el balancí blanc, que ma mare festeja per emportar-se'l al mas, que jo defenso amb ungles i dents (per que be necessitaré un lloc on llençar-hi la roba quan arribo del carrer, no?) i que qualsevol dia quan torni de Barcelona ja no hi serà...

 i res, que estic molt contenta amb aquest "nou" espai que m'he creat a casa i que ara veieu per què necessitava lloc per a posar-hi el nou cabàs dels gats... 

Al final han aconseguit posar-s'hi tots dos però la Rosita no ho acaba de veure clar, ella es més de dormir espatarrada... 

 i fins a aquí la meva dissertació en favor dels racons foscos i sòrdids on es couen la majoria (i millors, sempre millors!) creacions!!

Aquí tenia 2 anys, és la foto de la fixa de l'escola i darrera hi posa Laura en lloc de Laia... ¬¬ El drama de mi vida... 

Un cistell ple de gats!!

Hola hola!

fa un parell de dies ja us vaig fer una avançada del projecte "Cistell pels gats", doncs ja l'he acabat! (ole, ole!) i aquí us ensenyo una mica del procés i com ha quedat al final...

Tot això comença amb tres texans que no em posava i que ja estaven tant destrossats que no servien ni per regalar, així que en vaig fer "trapillo" casolà, vaig retallar unes tires que més o menys fossin de la mateixa mida, les vaig cosir unes a les altres el més malament que vaig saber (perquè jo de ganxet guay però cosir, un botó i gràcies!) i en vaig fer tres boles, una per texà.










Amb la primera bola en vaig fer la base (quan ho feia encara no sabia ni per a que seria), començant per un llaç lliscant (o lazo mágico com diuen per l'internet) amb sis punts baixos, la segona volta amb augments en cada punt, la tercera volta amb un punt baix i un augment, la següent amb dos punts i un augment, i seguint aquesta seqüència fins que se'm va acabar el cabdell, aconseguint una base d'aproximadament 45cm de diàmetre.

I això ho vaig fer potser fa mig any i ho vaig abandonar, i ara amb la repesca, evidentment ja havia perdut el punt que marcava la volta, així que vaig tirar pel dret i vaig començar a fer punt per punt per començar a alçar les parets. La primera bola la vaig gastar íntegrament fent punt per punt i amb la segona vaig invertir una de les voltes en fer disminucions cada 5 punts, per això adopta aquesta forma de pera que es va estrenyent amb l'alçada.

Aquí la Rosita no es pot esperar a que l'acabi per provar si és còmode... 

Em semblava que em quedaria petit per un cabàs pels gats (sóc una exagerada i sempre ho faig tot el triple de gran) però no, potser per a que si posin tots dos és just, i més ara a l'estiu que tenen calor però a l'hivern segur que es converteix en un niu de gats

Aquí podeu veure com a la Rosita encara li sobra espai (i encara no estava acabat)

Al començament d'embarcar-me a fer alguna cosa per als gats sempre tinc el mateix dubte: "els hi agradarà?" per què si no els hi agrada ja t'hi pots fotre fulles que allò no ho utilitzaran per a res, ja siguin joguets, cabassos o rascadors... Però aquest llit els hi ha agradat molt!!!

Aquest era el panorama aquest matí... agustíiiiisimo!

Una de les virtuts d'aquest cabàs és que el puc posar a sobre la taula. A la Rosita li agrada dormir a sobre de superfícies dures i l'escriptori és dels seus llocs preferits i si jo hi estic fent coses encara més motiu per estar xafardejant. Així que ara que m'he endreçat la taula d'una manera salvatge, hi tinc lloc per a que ella pugui dormir el més a prop de la meva boca que sigui possible. 

Aquí el Valentí festejant a la Rosita per jugar i còmodament assegut a la vora del cabàs.

El Valentí també volia tastar el nou cabàs

 El Valentí, en canvi, és més senyor i sempre està buscant un coixí, el llit, el sofà... així que tot i que el cabàs en si ja l'hi agrada molt (aquestes parets que fan un efecte caixa és irresistible per a un gat!) ha estat quan l'he posat a sobre el llit que s'ha convertit en el lloc preferit per a passar-hi el matí!

No tinc cap foto del cabàs sol per què com heu pogut comprovar no ha estat buit en cap moment i com he de moure un gat que està dormint amb aquesta tranquil·litat?

 I fins aquí el reportatge fotogràfic del Valentí de valent i la Rosita del carrer, la meva parella de gats rescatats!

Fins aviat!!