Zona de treball

Avui us vinc a ensenyar el lloc on treballo i des d'on us escric aquestes històries...

Feia anys que aquesta taula no estava tan aclarida i endreçada

i perquè ara?, us preguntareu, doncs per què fa pocs dies que em vaig arreglar l'escriptori! (ma mare esta contenta que no vegis) Aquesta taula és aquella de tota la vida que et posen els papes quan fas la comunió i que, amb el pas del temps, s'havia convertit en un cau on anava a caure mort tot allò que no tenia un lloc específic a la casa...


Així que vaig recollir les coses, vaig desà allò que volia conservar, vaig llençar la resta (de merda), vaig treure la pols i vaig reorganitzar tot el merder que tenia escampat sense cap criteri per les parets fins a aconseguir un racó més o menys resulton, no?

El mur de les lamentacions

També us ho ensenyo per a que veieu que no totes les zones de treball són blanques, ultralluminoses amb grans finestrals que donen a boscos frondosos (el meu dona a un pati de llums i bé, eh?), decorades amb elements de disseny minimalistes... que la majoria fem feina en un racó on no hi voldrien entrar ni les rates i que tindre un súper estudi de la hòstia costa pasta i que no tot és cuqui en el món del fet a mà! (mort al cuquisme!! tinc un dia una mica guerrillero...) Que no cal viure en un núvol de sucre rosa tot el sant dia i que m'agrada conservar el pòster de quan La Penya va guanyar la copa d'Europa de bàsquet, la postal de la reina d'Anglaterra que em va enviar una colega sonada, les polseretes dels festivals i el balancí blanc, que ma mare festeja per emportar-se'l al mas, que jo defenso amb ungles i dents (per que be necessitaré un lloc on llençar-hi la roba quan arribo del carrer, no?) i que qualsevol dia quan torni de Barcelona ja no hi serà...

 i res, que estic molt contenta amb aquest "nou" espai que m'he creat a casa i que ara veieu per què necessitava lloc per a posar-hi el nou cabàs dels gats... 

Al final han aconseguit posar-s'hi tots dos però la Rosita no ho acaba de veure clar, ella es més de dormir espatarrada... 

 i fins a aquí la meva dissertació en favor dels racons foscos i sòrdids on es couen la majoria (i millors, sempre millors!) creacions!!

Aquí tenia 2 anys, és la foto de la fixa de l'escola i darrera hi posa Laura en lloc de Laia... ¬¬ El drama de mi vida...